Els dijous de bon dematí sortim de la urbs en direcció oest, cap a ponent. Després d’una hora ràpida a través del camp de Tarragona arribem a Lleida, i d’allí direcció nord cap a La Noguera.
Havent travessat un parell o tres de pobles per la drecera més natural que ens regalen els camins d’horta, divisem des de l’últim turó els camps de l’antic secà del pla de la llengua eixuta.
Colors ocres, vermells, marrons i daurats, però sobretot una quietud que atura qualsevol pensament fugaç.
A l'horitzó ens esperen els turons blaus de la Serra Llarga, i amb ells, alguns elements de l'obra que ja es deixen veure.
