La cappella del mattino
VATICAN CHAPELS. Isola di San Giorgio Maggiore. 26 maggio-25 novembre 2018
Biennale di Architettura di Venezia 2018: Freespace
Il Padiglione della Santa Sede nella Biennale di Architettura di Venezia 2018, curato da Francesco Dal Co, si ispira alla Cappella del bosco, realizzata da Erik Gunnar Asplund nel 1920 nel cimitero di Stoccolma, e propone un padiglione diffuso in un’area alberata all’estremità dell’isola di San Giorgio Maggiore.
La Santa Sede partecipa per la prima volta alla biennale di architettura con dieci architetti invitati a progettare e reinterpretare l’idea della cappella come luogo di orientamento, incontro, meditazione e saluto, mantenendo come único elemento comune la presenza dell’altare e del leggio.
La Cappella del Mattino
Nel giardino di San Giorgio, i percorsi si aprono a ventaglio dal chiostro di Palladio verso la Laguna. La Cappella del Mattino si trova lungo uno di questi percorsi verso Est, poco prima che il tragitto raggiunga la riva dell’isola, dove incontra l’acqua e la luce del mattino.
La cappella appare come un muro parallelo al percorso dove si apre una porta che offre la possibilità di lasciare il sentiero e dirigersi verso il bosco, abbandonando il destino certo di un tragitto lineare e muoversi verso l’ignoto. La cappella diventa cosí il passaggio per addentrarsi al bosco con il quale forma un'insieme. La condizione frammentaria della cappella è dunque completata dal bosco di pini e ingloba le qualità naturali degli alberi: l’odore, l’aria fresca, i rumori e la luce.
La Cappella del Mattino è una cavità ricavata nello spessore di questo muro continuo che cattura la prima luce del sole sulle sue pareti, mentre il bosco dell’isola offre un riparo continuo nell'ombra
Il carattere primitivo delle sue forme e finiture la rende un'opera a metà strada tra un frammento dimenticato di una costruzione preesistente e una cappella all’ aperto. Tra un rudere di Villa Adriana e una “capilla abierta” dell’America Latina. Passeggiando intorno alla cappella penso alla Casa Malaparte: sia per il colore, sia per il rapporto con il luogo, sia perché inizia con delle scale di appena un metro di larghezza che si aprono fino raggiungere l'orizzonte del terrazzo, nascondendo sotto la casa nella roccia, come un frammento dimenticato.
La Cappella del Matino, Venezia 2018
Casa Malaparte, Capri 1943
Text en català
Com un fragment oblidat
La capella del matí
VATICAN CHAPELS. Isola di San Giorgio Maggiore. 26 maggio-25 novembre 2018
Biennale di Architettura di Venezia 2018: Freespace
El pavelló de la Santa Seu a la Biennale d'Arquitectura de Venècia 2018, comissariat per Francesco Dal Co, s'inspira en la Capella del bosc, realitzada el 1920 per l'arquite cte Erik Gunnar Asplund al cementiri d'Estocolm, i proposa un pavelló difós en una àrea arbrada en un extrem de l'isola di San Giorgio Maggiore.
La Santa Seu participa per primera vegada a la Biennale d'arquitectura amb deu arquitectes convidats a projectar i reinterpretar la idea de la capella com a lloc d'orientació espiritual, encontre, meditació i comiat, mantenint com a únic element comú la presència del l’altar i del faristol per a les lectures sagrades.
La capella del matí
Als jardins de San Giorgio, els recorreguts es distribueixen en forma de ventall des del claustre de Palladio cap a la llacuna de Venècia. La Capella del Matí es troba al llarg d'un d'aquests recorreguts cap a l'Est, poc abans de que el trajecte toqui la riba, on troba l'aigua i la llum del matí.
La capella apareix com un mur paral·lel al camí. En aquest mur s'hi obre una porta que ens ofereix la possibilitat de deixar el recorregut i dirigir-nos cap al bosc, abandonant el destí cert d'un trajecte lineal i moure'ns cap a allò desconegut. La capella esdevé així el passatge per a adentrar-se al bosc amb el qual forma un conjunt. La condició fragmentària de la capella es completa, doncs, amb el bosc de pins englobant les qualitats naturals dels arbres: l'olor, l'aire fresc, els sorolls i la llum.
La Capella del Matí és una cavitat en el gruix d'aquest mur continu que captura la primera llum del sol a les seves parets mentre el bosc de l’ illa ens ofereix un recer a l'ombra.
El caràcter primitiu de les seves formes i acabats situa aquesta obra a mig camí entre un fragment oblidat d'una construcció preexistent i una capella a l'aire lliure. Entre una ruina de la Vila Adriana i una “capilla abierta” de l’ Amèrica Llatina. Passejant al voltant de la capella, penso en la Casa Malaparte: sigui pel color, sigui per la relació amb el lloc, sigui perquè inicia amb unes escales d'un metre d' amplada que s'obren fins arribar a l'horitzó de la terrassa amagant la casa sota, adossada a la roca, com un fragment oblidat.
#vaticanchapels #biennaledarchitetturadivenezia2018 #freespace #venezia #isoladisangiorgiomaggiore #holysee #holyseepavilion #padiglionedellasantasede #florespratsarquitectes #lacappelladelmattino #morningchapel #lacapelladelmatí #chapel #cappella #capella #capilla #arquitectura #architettura #cappelladelbosco #asplund #casamalaparte #villaadriana #capillasabiertas